El polifacètic

Amb motiu dels 50 anys del Maig del 68 a França, els diferents rotatius espanyols s'han fet eco de l'efemèride. Ara bé, la cobertura i el tractament per part de cadascun d'ells ha estat igual? Certament no. Per tal de fer paleses aquestes diferències he escollit quatre diaris d'àmbit nacional en format digital. Dos d'ells, Info Libre i El País ,  poden ser considerats "progressistes", mentre que els dos restants, El Español i l' ABC , són de caràcter més conservador. Analitzant, doncs, com han tractat l'aniversari del "maig francès", es podrà mostrar els matisos ideològics de cada rotatiu.  InfoLibre Dels mitjans que he escollit, el digital Info Libre és segurament qui ha dut a terme una cobertura més extensa de l'efemèride. El rotatiu liderat per Jesús Maraña té articles d'opinió, notícies culturals, però també d'altres de caire polític sobre el "maig francès" i que destaquen la gran aportació tant en l...

Concentració contra l'adoctrinament a l'Institut Joan Boscà Les acusacions d'adoctrinament cap a l'escola catalana no han fet sinó augmentar durant els darrers mesos. Partits polítics, entitats y particulars no només han difamat contra el model lingüístic a Catalunya, sinó que a més, s'han interposat diverses denúncies, com la de nou professors d'una escola de Sant Andreu de la Barca, acusats d'humiliar fills de guàrdies civils a les aules.  Ara bé, l'episodi que voldria comentar té com a protagonistes un professor d'història de l' Institut Joan Boscà de Barcelona i els seus alumnes. Els problemes van començar quan el març d'aquest any, un grup d'alumnes va queixar-se a la direcció del centre pels comentaris homòfobs i xenòfobs que el professor d'història en qüestió, Francisco Oya , també president de l'associació   Profesores por el Bilingüismo , havia proferit durant les seves classes.  La tensió entre l...

António Costa (esquerra) amb Donald Tusk (font: Flickr) Una catàstrofe sempre és sinònim de més audiència. És una màxima implícita en el món de la comunicació. No ens enganyem, sovint parlar d’esdeveniments positius no suscita tanta expectació com narrar un fet greu. Portugal ho exemplifica molt bé. Si donem un cop d’ull a les darreres notícies sobre el país en els mitjans espanyols, podem constatar que certa premsa a Espanya té un cert interès en crear un silenci mediàtic al voltant de la política del país lusità. Per quin motiu no convé parlar de la política de Portugal? En primer lloc, al país veí hi governa, des del 2015, el Partit Socialista , que compta amb el suport parlamentari dels comunistes i els ecologistes . Primer punt, doncs, que podria causar controvèrsia en la premsa espanyola més conservadora, doncs, donant importància a la notícia d’una coalició d’esquerres a Portugal, es faria patent la possibilitat d’una fórmula semblant a l’estat espanyol. Una possibil...

Aquest darrer 11 d'abril s'han complert 25 anys de la mort de Guillem Agulló , militant independentista assassinat per un grup neonazi a la localitat castellonenca de Montanejos. Avui en dia, la mort del jove, a més de ser un dels casos més flagrants d'impunitat vers el feixisme a l'estat espanyol (l'autor del crim, Pedro  Cuevas , només va estar quatre anys a la presó i actualment en total llibertat), fa evident el silenci mediàtic de molts mitjans de comunicació envers les accions de l'extrema dreta. No sorprèn doncs, que cap diari en format paper o digital de tirada nacional hagi mencionat l'aniversari de l'assassinat. Evidentment, resulta versemblant que ni l' ABC , la  Razón  o El Mundo es facin eco d'aquest fet. Si tres diaris de perfil conservador  parlessin de la mort d'un militant de Maulets, seria  tan sorprenent com si haguessin publicat la notícia de l'agressió a Artés d'un grup ultra contra persones que penjaven ll...