Passa al contingut principal

Borrell, personatge polèmic

La designació de Josep Borrell com a nou ministre d'Afers exteriors del gabinet de Pedro Sánchez ha provocat reaccions diverses en l'àmbit polític, però també en els mitjans. Per tal de plasmar aquestes diferències, he escollit quatre diaris en el seu format digital: El Mundo, com a capçalera de caràcter conservador i crític amb la sortida de Mariano Rajoy de la Moncloa; El País, de perfil més progressista; el diari Ara, d'àmbit català i partidari del sobiranisme, i eldiario.es, pròxim a l'esquerra. Per fer la comparativa entre aquests quatre diaris, he recollit la notícia que cada un va publicar per informar del nomenament del polític català. 


En primer lloc, El Mundo publica: "Pedro Sánchez ficha a Josep Borrell como ministro para compensar sus guiños a la Generalitat". Un titular certament llarg per dir que el nomenament de Borrell serveix per marcar distàncies amb l'independentisme quan sembla que pot haver-hi diàleg entre les dues parts. La resta de la notícia es basa en un recull de la carrera política del nou ministre, on es destaca el seu paper dur envers el procés sobiranista. El diari el defineix com "l'autèntic flagel dels independentistes". Ara bé, un article del mateix dia reflexa encara millor la posició del diari envers el nomenament. La peça porta per títol "Josep Borell, el hombre brillante que supo renunciar". En la notícia, a part d'explicar de nou l'extensa carrera del nou ministre, El Mundo veu la designació de Borrell com un fet positiu, doncs afirma "que tindrà entres les seves comeses recuperar el nom d'Espanya denigrat en l'escena internacional pels altaveus del secessionisme." 



Pel que fa al diari del Grupo Prisa, la notícia que anuncia el nou càrrec de Borrell és d'un caràcter més sobri i neutre, sense entrar en detalls. El País es dedica bàsicament a enumerar les diferents fites del polític català, a més de suggerir els possibles candidats a ocupar els altres ministeris del gabinet de Sánchez. No es menciona, pero, l'animadversió del socialista respecte el procés, ni tampoc les polèmiques declaracions contra els líders independentistes. Tanmateix, només es menciona a Catalunya un cop, i de manera molt discreta quan es parla dels ministres catalans del nou govern; el rotatiu destaca que el diàleg amb la Generalitat recaurà en el propi Pedro Sánchez. 



Per la seva banda, el diari Ara sí que posa èmfasi en la condició antiindependentista de Josep Borrell. El titular diu d'ell que és "un jacobí del PSOE convertit en ariet contra el Procés". A més, en el subtítol es destaca que Borrell ha fet tota la seva carrera a la capital de l'estat i està allunyat de les premises del PSC, mostrant així la voluntat de desmarcar la seva figura de la política catalana. El fet que la notícia, o més ben dit el perfil sobre el polític comenci amb una de les declaracions polèmiques de Borrell, concretament la que parlava de "desinfectar", ens dona pistes de la posició del diari respecte a la notícia. 



En darrer lloc, eldiario.es titula "Josep Borrell, un veterano europeísta y azote del independentismo". A diferència de l'Ara, però, el rotatiu d'Ignacio Escolar prefereix començar la notícia parlant sobre la carrera del polític de la Pobla de Segur, abans d'enumerar les seves perles contra l'independentisme. En els últims dos paràgrafs de la peça, es destaca que l'any 2015 Borrell va publicar, juntament amb Joan Llorach, un llibre per desmentir els agravis emprats pels sobiranistes. A més, i contràriament als tres diaris anteriors, eldiario.es recorda que va ser present en diversos actes de Societat Civil Catalana, a més d'haver dit que "és injust per a Le Pen comparar-la amb Torra". 



Així doncs, veiem que pel que fa als diaris conservadors o bé crítics amb la moció de censura presentada pel PSOE, l'arribada de Borrell a Exteriors es percep com una bona notícia, sobretot pel seu tarannà antiidependentista, el qual, però, no es nombra a El País, que és el que potser veu el ministre amb més bons ulls. Per l'Ara, la notícia és sense dubte negativa, doncs es considera un agravi de cara al futur diàleg entre l'executiu espanyol i la Generalitat. Finalment, per un diari d'esquerres com eldiario.es la noció negativa no es fa tant palesa. Tanmateix, no s'obvien les desafortunades declaracions del futur ministre

Tomàs Garcia Espot

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Maig del 68 en quatre diaris espanyols

Amb motiu dels 50 anys del Maig del 68 a França, els diferents rotatius espanyols s'han fet eco de l'efemèride. Ara bé, la cobertura i el tractament per part de cadascun d'ells ha estat igual? Certament no. Per tal de fer paleses aquestes diferències he escollit quatre diaris d'àmbit nacional en format digital. Dos d'ells, Info Libre i El País ,  poden ser considerats "progressistes", mentre que els dos restants, El Español i l' ABC , són de caràcter més conservador. Analitzant, doncs, com han tractat l'aniversari del "maig francès", es podrà mostrar els matisos ideològics de cada rotatiu.  InfoLibre Dels mitjans que he escollit, el digital Info Libre és segurament qui ha dut a terme una cobertura més extensa de l'efemèride. El rotatiu liderat per Jesús Maraña té articles d'opinió, notícies culturals, però també d'altres de caire polític sobre el "maig francès" i que destaquen la gran aportació tant en l...

Portugal: callar quan tot va bé

António Costa (esquerra) amb Donald Tusk (font: Flickr) Una catàstrofe sempre és sinònim de més audiència. És una màxima implícita en el món de la comunicació. No ens enganyem, sovint parlar d’esdeveniments positius no suscita tanta expectació com narrar un fet greu. Portugal ho exemplifica molt bé. Si donem un cop d’ull a les darreres notícies sobre el país en els mitjans espanyols, podem constatar que certa premsa a Espanya té un cert interès en crear un silenci mediàtic al voltant de la política del país lusità. Per quin motiu no convé parlar de la política de Portugal? En primer lloc, al país veí hi governa, des del 2015, el Partit Socialista , que compta amb el suport parlamentari dels comunistes i els ecologistes . Primer punt, doncs, que podria causar controvèrsia en la premsa espanyola més conservadora, doncs, donant importància a la notícia d’una coalició d’esquerres a Portugal, es faria patent la possibilitat d’una fórmula semblant a l’estat espanyol. Una possibil...