Passa al contingut principal

'El País' i l'adoctrinament

Concentració contra l'adoctrinament a l'Institut Joan Boscà

Les acusacions d'adoctrinament cap a l'escola catalana no han fet sinó augmentar durant els darrers mesos. Partits polítics, entitats y particulars no només han difamat contra el model lingüístic a Catalunya, sinó que a més, s'han interposat diverses denúncies, com la de nou professors d'una escola de Sant Andreu de la Barca, acusats d'humiliar fills de guàrdies civils a les aules. 

Ara bé, l'episodi que voldria comentar té com a protagonistes un professor d'història de l'Institut Joan Boscà de Barcelona i els seus alumnes. Els problemes van començar quan el març d'aquest any, un grup d'alumnes va queixar-se a la direcció del centre pels comentaris homòfobs i xenòfobs que el professor d'història en qüestió, Francisco Oya, també president de l'associació Profesores por el Bilingüismo, havia proferit durant les seves classes. 


La tensió entre l'alumnat i el docent va arribar al seu punt més àlgid quan el 16 d'abril, Oya va convocar una concentració davant l'institut per denunciar "l'adoctrinament als centres educatius catalans". Tal com va informar el fotoperiodista Jordi Borràs, a l'acte hi havia diversos membres de l'extrema dreta, entre ells militants del partit VOX. Els alumnes i pares del Joan Boscà van respondre convocant una manifestació el mateix dia, a la qual es van sumar diversos Comitès de Defensa de la República, a pocs metres de l'altra concentració. 


Ara bé, si ens fixem en la crònica de l'esdeveniment que du a terme 'El País', queda palès que s'han obviat diversos aspectes clau que podrien distorsionar la visió dels fets. En primer lloc, la imatge que ajunta el diari ni tan sols es correspon amb el dia dels fets, ja que es tracta d'una foto d'uns estudiants a l'edifici central de la Universitat de Barcelona durant els dies previs a l'1 d'octubre. Per què 'El País' no empra imatges reals de què va passar al Joan Boscà? Una possible resposta seria perquè en les imatges haurien aparegut els militants ultres i les banderes de 'Tabàrnia' que Jordi Borràs va retratar aquell dia. 


De fet, el rotatiu tampoc menciona que en l'acte de suport a Oya hi hagués membres d'extrema dreta. Tanmateix, sí que posa èmfasi en què la concentració d'alumnes i pares havia rebut l'escalf de diversos CDR del Barcelonès. Curiós. El fet que 'El País' intenti invisibilitzar els grups ultra que actuen a Catalunya dona algunes pistes de la nova línia editorial que ha pres el diari durant els darrers anys. Tres dies després, Oya va ser expedientat pel centre pels comentaris que havien denunciat els alumnes. La reacció dels diaris espanyols no es va fer esperar. "Purga" o "acoso" van ser els mots més usats per aquests rotatius, que denunciaven la persecució de docents no independentistes a Catalunya.
  

Ara bé, la peça que crida més l'atenció és el que publica de nou 'El País', el dia 27 d'abril. Es tracta d'un article d'opinió del jurista Francesc de Carreras, conegut militant de Ciutadans, titulat "Mi amigo el profesor Oya", en el qual es denuncia que Francisco Oya ha estat "víctima d'escarnis i d'insults". A més, de Carreras afirma que "l'adoctrinament a Catalunya és real, tot i que difícil de provar". El que sorprèn no és l'opinió de l'autor, sinó els arguments que dóna per provar aquest suposat adoctrinament. De Carreras assegura que els manuals d'història que s'empren als instituts han estat escrits "per Agustí Alcoberro, vicepresident en funcions d'Òmnium Cultural". Sublim



Tomàs Garcia i Espot

NOTÍCIES: 
El País: "Mi amigo el profesor Oya" (27/04/2018)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Borrell, personatge polèmic

La designació de Josep Borrell com a nou ministre d'Afers exteriors del gabinet de Pedro Sánchez ha provocat reaccions diverses en l'àmbit polític, però també en els mitjans. Per tal de plasmar aquestes diferències, he escollit quatre diaris en el seu format digital: El Mundo , com a capçalera de caràcter conservador i crític amb la sortida de Mariano Rajoy de la Moncloa; El País , de perfil més progressista; el diari Ara , d'àmbit català i partidari del sobiranisme, i  eldiario.es , pròxim a l'esquerra. Per fer la comparativa entre aquests quatre diaris, he recollit la notícia que cada un va publicar per informar del nomenament del polític català.  En primer lloc, El Mundo publica: "Pedro Sánchez ficha a Josep Borrell como ministro para compensar sus guiños a la Generalitat " . Un titular certament llarg per dir que el nomenament de Borrell serveix per marcar distàncies amb l'independentisme quan sembla que pot haver-hi diàleg entre les dues par...

El Maig del 68 en quatre diaris espanyols

Amb motiu dels 50 anys del Maig del 68 a França, els diferents rotatius espanyols s'han fet eco de l'efemèride. Ara bé, la cobertura i el tractament per part de cadascun d'ells ha estat igual? Certament no. Per tal de fer paleses aquestes diferències he escollit quatre diaris d'àmbit nacional en format digital. Dos d'ells, Info Libre i El País ,  poden ser considerats "progressistes", mentre que els dos restants, El Español i l' ABC , són de caràcter més conservador. Analitzant, doncs, com han tractat l'aniversari del "maig francès", es podrà mostrar els matisos ideològics de cada rotatiu.  InfoLibre Dels mitjans que he escollit, el digital Info Libre és segurament qui ha dut a terme una cobertura més extensa de l'efemèride. El rotatiu liderat per Jesús Maraña té articles d'opinió, notícies culturals, però també d'altres de caire polític sobre el "maig francès" i que destaquen la gran aportació tant en l...

Portugal: callar quan tot va bé

António Costa (esquerra) amb Donald Tusk (font: Flickr) Una catàstrofe sempre és sinònim de més audiència. És una màxima implícita en el món de la comunicació. No ens enganyem, sovint parlar d’esdeveniments positius no suscita tanta expectació com narrar un fet greu. Portugal ho exemplifica molt bé. Si donem un cop d’ull a les darreres notícies sobre el país en els mitjans espanyols, podem constatar que certa premsa a Espanya té un cert interès en crear un silenci mediàtic al voltant de la política del país lusità. Per quin motiu no convé parlar de la política de Portugal? En primer lloc, al país veí hi governa, des del 2015, el Partit Socialista , que compta amb el suport parlamentari dels comunistes i els ecologistes . Primer punt, doncs, que podria causar controvèrsia en la premsa espanyola més conservadora, doncs, donant importància a la notícia d’una coalició d’esquerres a Portugal, es faria patent la possibilitat d’una fórmula semblant a l’estat espanyol. Una possibil...