Passa al contingut principal

Portugal: callar quan tot va bé

António Costa (esquerra) amb Donald Tusk (font: Flickr)

Una catàstrofe sempre és sinònim de més audiència. És una màxima implícita en el món de la comunicació. No ens enganyem, sovint parlar d’esdeveniments positius no suscita tanta expectació com narrar un fet greu. Portugal ho exemplifica molt bé. Si donem un cop d’ull a les darreres notícies sobre el país en els mitjans espanyols, podem constatar que certa premsa a Espanya té un cert interès en crear un silenci mediàtic al voltant de la política del país lusità.

Per quin motiu no convé parlar de la política de Portugal? En primer lloc, al país veí hi governa, des del 2015, el Partit Socialista, que compta amb el suport parlamentari dels comunistes i els ecologistes. Primer punt, doncs, que podria causar controvèrsia en la premsa espanyola més conservadora, doncs, donant importància a la notícia d’una coalició d’esquerres a Portugal, es faria patent la possibilitat d’una fórmula semblant a l’estat espanyol. Una possibilitat que es podria haver materialitzat un any després, en les eleccions generals que finalment van dur a la repetició dels comicis i a la posterior investidura de Mariano Rajoy.

ABC (edició digital - 19/02/2018)

En segon lloc, i sent fidels a la veritat, cal matisar que els mitjans espanyols sí que han destacat un fet sobre Portugal bastant positiu: el creixement econòmic. Que un dels paísos més castigats per la darrera crisi aconsegueixi rellançar la seva economia no és quelcom a menystenir, i els mitjans espanyols, fins i tot els conservadors, ho saben. Ara bé, els extensos articles que versaven sobre aquesta recuperació, normalment titulats "El milagro luso" (ABC) o "2017: el año que volvimos a mirar a Portugal" (eldiario.es), no feien cap menció a com aquest "miracle" s'havia produït. I si ho feien, la seva intenció no era elogiar la tasca de la coalició d'esquerres, sinó comparar el primer ministre, António Costa, amb Pedro Sánchez, tal com va fer l'ABC en l'esmentat article: "Cuenta con un primer ministro, Costa, razonable e integrador, en las antípodas del dogmatismo hisurto de Pedro Sánchez".

InfoLibre (29/12/2017)

Per altra banda, en els mitjans (digitals) de perfil més progressista o bé pròxims a l’esquerra sí que es destaca que la recuperació de Portugal té el seu origen en la gestió del govern sorgit el 2016 i en la coordinació amb les forces d’esquerra per impulsar les mesures responsables de la millora en l’economia portuguesa. InfoLibre ho deixa ben clar: “Portugal, el país de izquierdas que funciona”. Directe, ras i curt. També ho exemplifica Público: “El gobierno de izquierdas portugués consigue su mejor dato de crecimiento del siglo”

Diario Público (2/03/2018)

Queda clar, doncs, que la nova situació política i financera a Portugal ha dividit implícitament la premsa a Espanya. Per una banda, els mitjans pròxims a l’esquerra, que van veure impotents com el Partit Popular tornava al poder arran de la investidura fallida de Sánchez, posen bastant èmfasi en el perfil ideològic de l’executiu portuguès. Per altra banda, els mitjans conservadors o afins al govern de Rajoy, lluny de destacar aquest últim fet, prefereixen posar el focus mediàtic sobre aquest país quan hi succeeixen desgràcies. Per exemple, la mort de l’ex-primer ministre Mario Soares, el gener del 2017, o els terribles incendis de la tardor del mateix any.


NOTÍCIES: 







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Borrell, personatge polèmic

La designació de Josep Borrell com a nou ministre d'Afers exteriors del gabinet de Pedro Sánchez ha provocat reaccions diverses en l'àmbit polític, però també en els mitjans. Per tal de plasmar aquestes diferències, he escollit quatre diaris en el seu format digital: El Mundo , com a capçalera de caràcter conservador i crític amb la sortida de Mariano Rajoy de la Moncloa; El País , de perfil més progressista; el diari Ara , d'àmbit català i partidari del sobiranisme, i  eldiario.es , pròxim a l'esquerra. Per fer la comparativa entre aquests quatre diaris, he recollit la notícia que cada un va publicar per informar del nomenament del polític català.  En primer lloc, El Mundo publica: "Pedro Sánchez ficha a Josep Borrell como ministro para compensar sus guiños a la Generalitat " . Un titular certament llarg per dir que el nomenament de Borrell serveix per marcar distàncies amb l'independentisme quan sembla que pot haver-hi diàleg entre les dues par...

El Maig del 68 en quatre diaris espanyols

Amb motiu dels 50 anys del Maig del 68 a França, els diferents rotatius espanyols s'han fet eco de l'efemèride. Ara bé, la cobertura i el tractament per part de cadascun d'ells ha estat igual? Certament no. Per tal de fer paleses aquestes diferències he escollit quatre diaris d'àmbit nacional en format digital. Dos d'ells, Info Libre i El País ,  poden ser considerats "progressistes", mentre que els dos restants, El Español i l' ABC , són de caràcter més conservador. Analitzant, doncs, com han tractat l'aniversari del "maig francès", es podrà mostrar els matisos ideològics de cada rotatiu.  InfoLibre Dels mitjans que he escollit, el digital Info Libre és segurament qui ha dut a terme una cobertura més extensa de l'efemèride. El rotatiu liderat per Jesús Maraña té articles d'opinió, notícies culturals, però també d'altres de caire polític sobre el "maig francès" i que destaquen la gran aportació tant en l...