Amb motiu dels 50 anys del Maig del 68 a França, els diferents rotatius espanyols s'han fet eco de l'efemèride. Ara bé, la cobertura i el tractament per part de cadascun d'ells ha estat igual? Certament no. Per tal de fer paleses aquestes diferències he escollit quatre diaris d'àmbit nacional en format digital. Dos d'ells, Info Libre i El País, poden ser considerats "progressistes", mentre que els dos restants, El Español i l'ABC, són de caràcter més conservador. Analitzant, doncs, com han tractat l'aniversari del "maig francès", es podrà mostrar els matisos ideològics de cada rotatiu.
InfoLibre
El País
El Español
ABC
Conclusions
InfoLibre
Dels mitjans que he escollit, el digital Info Libre és segurament qui ha dut a terme una cobertura més extensa de l'efemèride. El rotatiu liderat per Jesús Maraña té articles d'opinió, notícies culturals, però també d'altres de caire polític sobre el "maig francès" i que destaquen la gran aportació tant en la cultura com en l'ambient social i polític dels anys posteriors.
Tanmateix, el súmmum en la cobertura del 50è aniversari és el que fa el número de la revista Tinta Libre d'aquest mes de maig, que està dedicat íntegrament a rememorar el Maig del 68 a França com també els altres esdeveniments de gran rellevància que van succeir a Alemanya, Mèxic o Praga. En les seves pàgines no només es tracta l'aspecte cultural o folklòric dels fets, també s'enfoca des d'una òptica política i social, ja que s'analitza el moviment des del punt de vista dels estudiants, de les dones o inclús dels espanyols que el van viure en primera persona. A més, convé destacar que ofereix un extens reportatge fotogràfic que compila les instantànies més cèlebres d'aquells dies.
El País
En la mateixa línia que Info Libre, el diari El País també ha fet una extensa cobertura de l'efemèride. És més, el rotatiu del grup Prisa ha elaborat un dossier digital dedicat al "maig francès", on a més d'analitzar els fets des del punt de vista de tots els seus participants (estudiants, obrers, feministes, etc.), també s'inclouen articles que reflexionen sobre l'abast polític real d'aquells esdeviments. A més, el diari també dedica diverses peces per recordar el rastre cultural i gràfic del Maig del 68 com també d'altres que expliquen els fets paral·lels als fets de París com la Primavera de Praga o la revolució cultural a la Xina. En resum, el dossier és molt ric en grafisme, doncs conté un ampli ventall d'imatges i vídeos sobre el tema, però també en contingut, ja que aglutina tots els aspectes remarcables d'aquella fita.
El Español
Per la seva banda, el rotatiu de Pedro J. Ramírez ha dedicat set articles sobre el "maig francès", dels quals quatre són de caràcter polític i principalment dediquen quasi tota l'atenció a Daniel Cohn-Bendit, una de les cares més visibles del moviment del 68 a França. La seva posició envers els fets s'intueix quan s'anomena Cohn-Bendit "Dany el Rojo", nom amb què els sectors reaccionaris francesos (i també la premsa franquista) van batejar-lo. La resta d'articles es dediquen a parlar sobretot de la vessant cultural del moviment, posant especial atenció en els lemes, pintades i cartells, pels quals els estudiants francesos es reivindicaven. En general, es tracta d'una cobertura bastant pobra i certament parcial per part del diari El Español, que ha posat el focus d'atenció en un dels líders (més polèmics) del moviment en lloc d'oferir una visió més general i fidedigna dels esdeveniments.
ABC
De les sis peces que publica l'ABC sobre el Maig del 68, cinc d'elles pertanyen a la secció de cultura del diari i només una és un article d'opinió. El fet que l'ABC no parli del Maig del 68 des d'una òptica política sinó més aviat cultural ens dóna una sèrie de pistes de l'esperit del rotatiu a l'hora de cobrir els 50 anys del "maig francès". Un d'aquests articles ens il·lustra a la perfecció quin és el posicionament del diari conservador. La peça porta per títol "¿Mayo del 68? Olvídalo, porfa". Es tracta d'un article cultural que argumenta que l'herència del Maig del 68 en la societat francesa és pràcticament nul·la i negativa tant en l'àmbit polític, social com en el cultural. A més, després d'assenyalar que fins i tot un dels líders d'aquell moviment (Daniel Cohn-Bendit) va demanar que s'oblidessin aquells fets, l'autor de l'article insinua el prestigi de diversos intel·lectuals francesos (Sartre entre ells) es va esfondrar per haver-se adherit a les protestes dels estudiants. Per tant, per l'ABC el "maig francès" no va suposar una mena d'explosió cultural o social a llarg termini (com bé afirmen la majoria d'historiadors) sinó més aviat una xacra per a França.
Conclusions
Així doncs, la diferència ideològica entre aquests dos blocs de mitjans s'ha fet evident per dos motius. En primer lloc, per l'extensió de la cobertura que han dut a terme de l'efemèride; mentre que els dos mitjans "progressites" han dedicat un espai bastant ampli per recordar els fets, els dos "conservadors" han publicat menys d'una desena d'articles que en síntesi s'han centrat més a parlar sobre l'aspecte folklòric del "maig francès" en lloc de destacar la seva transcendència política i social. En segon lloc, l'enfocament i el framing de cadascun dels rotatius també evidencien l'abisme ideològic existent a l'hora de cobrir l'efemèride. Si els dos primers han parlat del moviment des de diferents punts de vista (polític, social i cultural), els dos últims han ofert una visió més parcial i opaca del "maig francès".
Tomàs Garcia Espot
NOTÍCIES:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada