Passa al contingut principal

Guillem Agulló: oblidat per alguns

Aquest darrer 11 d'abril s'han complert 25 anys de la mort de Guillem Agulló, militant independentista assassinat per un grup neonazi a la localitat castellonenca de Montanejos. Avui en dia, la mort del jove, a més de ser un dels casos més flagrants d'impunitat vers el feixisme a l'estat espanyol (l'autor del crim, Pedro Cuevas, només va estar quatre anys a la presó i actualment en total llibertat), fa evident el silenci mediàtic de molts mitjans de comunicació envers les accions de l'extrema dreta.

No sorprèn doncs, que cap diari en format paper o digital de tirada nacional hagi mencionat l'aniversari de l'assassinat. Evidentment, resulta versemblant que ni l'ABC, la Razón o El Mundo es facin eco d'aquest fet. Si tres diaris de perfil conservador parlessin de la mort d'un militant de Maulets, seria tan sorprenent com si haguessin publicat la notícia de l'agressió a Artés d'un grup ultra contra persones que penjaven llaços grocs el passat dia 7. "Nada nuevo bajo el sol".

Ara bé, el fet que El País no dediqui ni un petit espai per recordar què va passar aquell 11 d'abril de 1993, diu molt del 'tomb ideològic' que ha sofert aquest diari durant els últims anys. S'entén que no es reivindiqui la figura d'Agulló, però el fet que ni tan sols es vulguin denunciar les accions de l'extrema dreta, com és el cas, posa en qüestió la connotació "progressista" que sovint s'atribueix a El País. La condemna al feixisme, doncs, brilla per la seva absència. 

En els diaris en paper a Catalunya, es manté la tendència. La Vanguardia, l'Ara i El Periódico no publiquen cap notícia anunciant l'efemèride. En el cas del rotatiu del Grup Zeta, però, hi ha una mínima excepció. A l'apartat d'opinió trobem un article de Josep Maria Fonalleras titulat "Guillem Agulló", en el qual parla sobre l'assassinat però també sobre el reconeixement a la figura del jove valencià. 

El Periódico de Catalunya, pagina 10 (11/04/2018)


Tanmateix, les versions digitals d'aquests tres diaris sí que cobreixen l'esdeveniment. A l'apartat "Local" de la web de La Vanguardia hi apareix una notícia que informa sobre el cas i es descriuen els diversos homenatges que es faran. En el cas de l'Ara, es tracta d'una mena de petit reportatge que se centra en el judici "espantós" als autors del crim i en el reconeixement que ha tingut Agulló al Principat. La notícia a El Periódico (menys extensa) també narra els fets i critica la impunitat dels autors del crim. 

La Vanguardia (edició digital - 11/04/2018)


Finalment, els diaris que es fan més ressò de l'aniversari són El Punt Avui (en paper i digital), que dedica dues pàgines d'extens reportatge sobre el cas amb el títol "Ni oblit, ni perdó"; Vilaweb, que dedica fins a tres peces a Guillem Agulló, entre elles una entrevista al seu pare, i d'altres com Nació DigitalRegió 7 (digital), que també es fan ressò dels 25 anys de la mort del jove valencià. Queda palès, en primer lloc, que és a Catalunya (també al País Valencià) on s'ha donat més eco als 25 anys de l'assassinat. Més enllà de l'Ebre el silenci és absolut. I en segon lloc, tot i la minsa presència en alguns mitjans en paper, la difusió que n'han fet els mitjans digitals demostra un cop més la diferència abismal existent amb les edicions en paper pel que fa a la selecció de temes.

El Punt Avui, pàgines 14 i 15 (11/04/2018)




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Borrell, personatge polèmic

La designació de Josep Borrell com a nou ministre d'Afers exteriors del gabinet de Pedro Sánchez ha provocat reaccions diverses en l'àmbit polític, però també en els mitjans. Per tal de plasmar aquestes diferències, he escollit quatre diaris en el seu format digital: El Mundo , com a capçalera de caràcter conservador i crític amb la sortida de Mariano Rajoy de la Moncloa; El País , de perfil més progressista; el diari Ara , d'àmbit català i partidari del sobiranisme, i  eldiario.es , pròxim a l'esquerra. Per fer la comparativa entre aquests quatre diaris, he recollit la notícia que cada un va publicar per informar del nomenament del polític català.  En primer lloc, El Mundo publica: "Pedro Sánchez ficha a Josep Borrell como ministro para compensar sus guiños a la Generalitat " . Un titular certament llarg per dir que el nomenament de Borrell serveix per marcar distàncies amb l'independentisme quan sembla que pot haver-hi diàleg entre les dues par...

El Maig del 68 en quatre diaris espanyols

Amb motiu dels 50 anys del Maig del 68 a França, els diferents rotatius espanyols s'han fet eco de l'efemèride. Ara bé, la cobertura i el tractament per part de cadascun d'ells ha estat igual? Certament no. Per tal de fer paleses aquestes diferències he escollit quatre diaris d'àmbit nacional en format digital. Dos d'ells, Info Libre i El País ,  poden ser considerats "progressistes", mentre que els dos restants, El Español i l' ABC , són de caràcter més conservador. Analitzant, doncs, com han tractat l'aniversari del "maig francès", es podrà mostrar els matisos ideològics de cada rotatiu.  InfoLibre Dels mitjans que he escollit, el digital Info Libre és segurament qui ha dut a terme una cobertura més extensa de l'efemèride. El rotatiu liderat per Jesús Maraña té articles d'opinió, notícies culturals, però també d'altres de caire polític sobre el "maig francès" i que destaquen la gran aportació tant en l...

Portugal: callar quan tot va bé

António Costa (esquerra) amb Donald Tusk (font: Flickr) Una catàstrofe sempre és sinònim de més audiència. És una màxima implícita en el món de la comunicació. No ens enganyem, sovint parlar d’esdeveniments positius no suscita tanta expectació com narrar un fet greu. Portugal ho exemplifica molt bé. Si donem un cop d’ull a les darreres notícies sobre el país en els mitjans espanyols, podem constatar que certa premsa a Espanya té un cert interès en crear un silenci mediàtic al voltant de la política del país lusità. Per quin motiu no convé parlar de la política de Portugal? En primer lloc, al país veí hi governa, des del 2015, el Partit Socialista , que compta amb el suport parlamentari dels comunistes i els ecologistes . Primer punt, doncs, que podria causar controvèrsia en la premsa espanyola més conservadora, doncs, donant importància a la notícia d’una coalició d’esquerres a Portugal, es faria patent la possibilitat d’una fórmula semblant a l’estat espanyol. Una possibil...